jueves, 1 de julio de 2010

El desolador Panorama artístico en Cataluña 2010

Bueno acaba de salir el informe anual sobre el estado de la cultura y las artes en Cataluña 2010, por Dios que no tiene desperdicio.

El tema es desolador, nada nuevo, nada que decir, nada de ayudas a los artistas(es que de hecho no existen) cierre de galerias, nada para promover el arte en ningún sentido, nada de intercambios de artistas, nada de residencias en otros paises, nada de de promover el arte en las escuelas como algo necesario, ninguna publicación que recoja tendencias y colectivos nuevos, nada ...tanto escribir nada al final nada hay.



Te das cuenta porque en Cataluña no funciona nada artístico, como se desprecia la cultura y sus artistas emigran o se mueren de hambre, como bailarianas deben bailar en bares por cuatro duros, o hacerlo en la calle, pues i no no lo pueden ni hacer, como los artesanos malviven.

Y que encima Cataluña tenga "Conselleres de cultura", departamentos y miles de funcionarios....Uf



Hace unos años solicite una beca para poder exponer fuera (despues de rellenar papeles, documentaciones, fotografías....tres personas me sellaron ....me hicieron ir de mesa en mesa + un guardia de seguridad que me hizo pasar por un potente escaner, todo ello en un gran edificio inmenso en mitad de Ramblas, ojo no habia ni Dios más solo un monton de personal ...de cultura), total que no me lo dieron (ojo pedia 1800 euros) para poder montar una exposición Stuckista en Berlín, no pudo ser, las causas se las guardaron...
No se pudo hacer la expo lo lamento, tenia la sala, tenia todo, pero me era imposible pagar los traslados, materiales, flyers...(no se preocupen no he vuelto a perder el tiempo en estupideces en la administración)



Quien desee leer el informe de la generalitat de Cataluña aqui




Resumiendo..............(los textos son sacados del boletin, estan en Catalán)

POCO APOYO A LOS ARTISTAS

El suport a la creació i la producció ha estat molt enfocat als artistes emergents, però falten canals de difusió i circulació per consolidar-los. Quan deixen de ser emergents reben ajudes escassament i el mercat i els museus no han tingut temps d’absorbir-los, amb la conseqüent pèrdua de talent creatiu que se’n deriva. El mercat i les estructures públiques no han donat resposta a la necessitat de consolidar aquests valors després d’aquest primer tram de trajectòria de l’artista. Convindria estudiar una actuació en aquest sentit. Altres països preveuen l’ajut a l’artista més enllà de la seva trajectòria


POCAS SALAS DE EXPOSICION


Un dels dèficits del sistema actual és la manca de plataformes de circulació i difusió de les arts visuals. Es constata una pèrdua del teixit expositiu tant a Barcelona com al territori de Catalunya: els darrers anys han desaparegut algunes sales d’exposició, per exemple la Sala Montcada, la sala d’art Metrònom, l’antic Centre d’Art Santa Mònica, així com el tancament de certs centres culturals amb espais expositius. Cal constatar, a més, en l’últim any, la decreixent activitat i l’alentiment de programació de sales privades de les entitats bancàries a causa de la crisi econòmica i el procés de fusió de les caixes.
Manquen espais de difusió i consolidació de la trajectòria dels artistes entre les sales alternatives o centres cívics, on s’inicien les trajectòries, i les galeries o els museus.


POCAS RESIDENCIAS DE ARTISTAS


Com a derivació d’aquesta xarxa d’equipaments caldria estructurar una subxarxa de residències d’artistes que permetés una vinculació amb xarxes ja existents en l’àmbit internacional per tal de dinamitzar l’intercanvi local/global, a partir d’inventariar i aprofitar les estructures d’equipaments residencials ja existents i posar-los al servei de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals.
Les estratègies d’internacionalització institucionals





LA ESTRATEGIA ES PURA PENA...

Les estratègies d’internacionalització institucionals són clarament insuficients, a més de fragmentàries, asistemàtiques i sense clara vertebració. Els museus amb capacitat d’intercanvi internacional com ara el Macba veuen limitada la seva capacitat d’exportació d’artistes locals per la pèrdua de pes internacional de les arts visuals al país. Són molt pocs els artistes que des d’una plataforma museística són acceptats per altres museus internacionals.





POCA PRESENCIA EN EL EXTRANGERO Y NINGUN APOYO A LOS ARTISTAS....

L’Institut Ramon Llull no té l’àmbit de les arts visuals entre els seus objectius prioritaris. Iniciatives com ara la del Pavelló Català a la Biennal de Venècia són parcials i insuficients. El resultat és que la presència internacional de l’art català és completament insignificant. No hi ha cap mena d’ordenació sistemàtica ni cap política decidida de suport a la projecció internacional dels artistes catalans. Falten programes, polítiques sistemàtiques i una acció exterior potent.




EN LOS ESTUDIOS EL ARTE ESTA CLARAMENTE EN EL ULTIMO LUGAR...

Les arts visuals, com altres disciplines artístiques, tenen poc pes en els programes curriculars de l’ensenyament general. L’educació artística no forma part de les prioritats en la formació bàsica en l’ensenyament actual. S’observa una manca d’alfabetització artística i la necessitat d’incidir en l’àmbit de l’educació mitjançant la presència d’artistes en residències en centres d’ensenyament primari o secundari per tal de sensibilitzar els nens i els joves en l’àmbit de les arts
visuals



EL MERCADO DEL ARTE POBRE EN CATALUÑA Y ESPAÑA

La debilitat del mercat de l’art a Catalunya i Espanya és un problema important, perquè es basa en un col·leccionisme molt precari. És l’àmbit en què més es troba a faltar una llei de mecenatge equiparable al que succeeix en altres països. La rebaixa del tipus d’IVA, reclamada tan sovint des de tots els sectors afectats, podria ser un estímul important.


RESUMIENDO RESUMIENDO....


Si eres artista, no vengas a Cataluña, de hecho los artistas de aqui, nos vamos fuera pues aqui, aqui... te mueres de hambre.


2 comentarios:

Anxova dijo...

Te iba a decir: pues imagínate en Galicia... Siento que anden así las cosas por ahí, creíamos que estarían algo mejor que aquí.

jansolo dijo...

Realmente es penoso como estan estos lares, de puertas hacia afuera parece que Cataluña mueva el arte,o que se yo , hay un funcionariado y muchas instituciones que no sirven si no para "comer" recursos.

Apenas hay nada...como decia antes, los artistas se van marchando hacia donde sea, aquí no hay futuro.

Un saludo Anxo